Crònica Ironman Austria 2008 - Objectiu cumplit.

Eixirem el dijous 10 cap a les 4:30 del matí desde Oliva per anar a l'aeroport de Valencia amb les ganes e il.lusió que comporta el inici d'un viatje. Com toca, varem facturar totes les maletes en temps per estar tranquils, pero de tranquils res, el primer susto el done jo, tire a pagar un suc de taronja i la cartera que no la trobava, mire a tots el acompanyants i tenien mes cara de susto que jo, tu la trobes?, jo tampoc, aggg, no pot ser que estiga a Oliva, al final, en un sobre fons de la motxilla, la trobe, tots a respirar. Prenem el vol cap a Madrid a les 6:45 i arriben aproximadament a les 7:40. La T-4 es inmensa, d'una punta a l'altra varem tardar cuasi 15 minuts per buscar la porta d'embarc K-6. A les 9:00 posem rumb fins a Munich, i en dues horetes, estem plantats alli, segon susto, el aterrisatje no va ser lo fi que alguns desitjavem, pero be ara ja estem tocant terra. En el aeroport de Munich pareixem els espanyols, liliputiesens, al primer WC que trobem els urinaris estaven a l'altura del melic i el primer policia que trobem mediria uns 2:05 (com per a dir-li bon dia). Anem cap a l'oficina de Avis i lloguem una monovolumen Mercedes que pegava un esclafit per fer la distància Munich-Klagenfurt, sobre uns 320 quilòmetres, de volta en quant al tio Toni li agarraven ataquets i es posava a animar a la penya. Aparem a dinar a mitat camí, i ve la primera depuració del cos (menjar pasta, aigua mineral, fruita...) i una mie....., el tio Toni i Jo mos arreem un plat de saltxitxes frankfurts que eren com la meua cama de groses, ja anem embrutant-mos. La arribada a Klagenfurt es sobre les 6, dutxadeta i cap al poble a sopar i fer-mos 2 PITXEREN-BIEREN (d'açí endavant seria la paraula mes pronunciada per Toni i Jo). El divendres era dia de replegada de dorsals, visites a la Expo-Triatló (per cert, espectacular, el material de triatló, lo milloret, pero com no hi ha un duro, mos quedem en la bava caent-mos). Mos posen la pulsera acreditativa i ja ve el primer escalorfred d'emoció, ja estem marcats, ja som uns pre-ironmans. No es podeu imaginar la festa que es monta al voltant d'un Ironman, es espectacular, eres el rei de la festa. El dinar del divendres va ser en un lloc de primera a la vora del llac, fent-mos mes pitxeren-bieren i després prenent el bany en el llac per tastar-lo. Per la vesprada la Pasta-Party, si encara no haviem dijerit el dinar ja estavem cara el plat, a les 6 de la vesprada era la pasta party, 2800 participants mes els seus acompanyants, una locura. El dissabte era dia de tranquilitat, eixideta de 15 minuts de correr i despres 28 km de bici per tastar el recorregut i ennerviar un poc les cames, ja esta tot control.lat, per la vesprada facturació de les bicis i dels BAG-BIKE i BAG-RUN, (la mare que va 2800 bicicletes totes juntetes!) pareixia el aparcament de Carrefour . A les 9:30 els tres PreIronmans sen van al llitet, jo no pegue ull en tota la nit, (guay) perque a les 3:50 toca diana. Diumenge, el dia D, sense pegar ull al desdijuny a les 4:30 del matí, a fartar com un loco, cererals, sucs, croissants, tostades en mermelada..... A les 5:00 un bus pasa a per nosaltres (tot un luxe), i mos deixa a la porteta de boxes (per a que no mos cansem), utima revisada del material i posada del traje de neopré. Cap a les 6:30 mos envien ja al llac per a estar preparats. Entre la gent de fora hi ha un bullici de pitos, bocines... pero entre els participants hi ha un silenci que esgarrifa. Mire al meu voltat i vec gent de totes les nacionalitats del mon, un matrimoni de jubilats, que qui sap si es una promesa que varen fer el de participar una volta en la vida en un Ironman juntets, també vec al meu company Domingo caent-li les llàgimes de l'emoció de vore en quin espectacul estava clavat. A les 7:00 en punt donen l'eixida, de lo mes traquila, sense preses, els 3800 metres els faig molt a gust, com mai en la vida , sempre amb molta companyia, al final 2400 ànimes pegant braçades i tu en mig de la voràgine. Al cap de 1h:21' toque terra, estic a salvo, i sense problemes musculars ni articulars, perfecte. La primera transició la faig de lo mes tranquil, sobre uns 10 minuts, ben sequet, ben untaet de vaselina, perque la proveso es molt llarga. Agarre la meua bici i a pasar el dia,  a partir de ara vindria el calvari. Com ho tenia previst no escomençaria a menjar fins el quilòmetre 10 de bici, pero, abans de la natació havia fet una cosa que no es deu fer mai davant en una competició, FER EXPERIMENTS. Per no tindre problemes estomacals durant tota la prova en vaig prendre un protector d'estomac i un Fortasec (tallador de la diarrea). Com contava abans en el quilòmetre 10 en menje la primera mitja barreta energètica i per culpa del Fortasec escomença el gran dolor abdominal que no s'acabaria fins la finalització de la prova. No podia menjar res i lo que es mes greu, tampoc podia beure, (aixó en un triatló de llarga distància es sentència de mort). Com fora i amb molt fort dolor abdominal vaig poder menjar 3 barretes i 1/2 litre d'isotònica de les 6 barretes que tenia que menjar en la bici i 2 litres d'isotònica. Així i tot la primera volta de 90 km la faig a una mitja de 30km/h, molt be, pero, com diuen per ahí, damunt de puta apalea, en el quilòmetre 140, mos agarra una tormenta de pluja i llamps que no podiem pasar de 15 km/h i no mos deixaria fins el quilòmetre 180 i que al final tancaria el crono de la bici en 6h:46'. Baixe de la bicicleta encara amb forts dolors i en la transició en pose les sabatilles, la gorra i pase per baix la pancarta que posa RUN 42,195 Km, mare meua, els primers quilòmetres amb l'eufòria van caent, pero el no menjar i beure va fent mella en el meu cos i ja escomençe a tindre sensacions rares a partir del quilòmetre 21, molta son, com ausent i marejat. Decideixc amb molta força de voluntat beure cocacola i mig platan i rebentant de dolor continue. A partir d'açi ja correria 3 km i caminaria uns altres 3, així fins al 36 que vaig pensar, porte tota la puta carrera el dolor, no sen va, pues com no sen va, Joan Carles rebenta fins el final i no vullc voret caminar ningun quilòmetre més, i aixi va ser, a partir del 36, i patint lo que no esta escrit amb un bon ritme per ser després de 13 hores de competició, vaig arribar al 40 i per el meu cap va pasar la frase, açò no te s'escapa!, queden 2 per a la glòria. Anava adelantant corredors per buscar un lloc prou ample i axí disfrutar de l'arribada i que en la foto de Finisher estaguera jo soles. La ùltima curva va ser espectacular, donant la ma a tota la gent, als xiquets, fent el avionet de part a part del carril per anar saludant a la gent i arribar a l'arc de meta despres de 5h:18' de marató i posar-me a botar com si no haguera estat les 13h:42:19'' competint i patint. El temps no era el que mes o menys havia calculat, pero en aquestes proves el temps no conta, si no la medalla de Finisher i aquesta ja la tinc. La abraçada al final amb els familiars i companys d'aventura no tenen preu, encara m'emocione de la besada de Toni i la abraçada de Domingo i els tres amb la medalla al coll. Despres en gelat, reflexionant, em quede en les vegades que mon pare de xiquet em deia, senyor aquest xiquet que dur te el cap, es molt cabut, i tenia rao, eixa cabuderia es la que m'ha fet acabar el Ironman d'Austria 2008. Soc un Cap de Ferro. Perdoneu lo extens que he sigut pero, aquesta experiència no es poden escriure en 2 linies. Gracies Pare, Mare, Xaro, Merce, Xelo, Domingo i Toni presents en Austria i Camilo i Marta presents en el meu cap i cor, mos veiem en el pròxim IRONMAN ?.......

Esta tot el Peix venut.

Pareix l'altre dia quant vaig obrir aquest blogg i posava els primers textos i fotos. Com la del dia que varem estar tota la nit per a fer l'inscripció i que finalitzava a les 5 del mati. Com pasa el temps, volant, cuasi ja 360 dies, tot pasa massa de presa, es una voràgine de hores, dies i mesos, es lo unic que no podem controlar, el temps.

Ara ja estem calfant motors, preparant els materials de la prova (que no es pugau imaginar la bugada que portem i que van directe a Klagenfurt en camió). El dijous 10 de Juliol a les 6:45 del mati estarem fent cami cap a Munich i de alli agafarem un monovolumen cap a Klagenfurt (Austria). Divendres farem la replegada de dorsals, chip i pulseres identificatives i dissabte deixarem les bicis en boxes i preparació de tots els materials. Per la nit sopar promptet i a dormir que diumenge es te que alçar uno a les 4:30 per desdijunar (i vosaltres direu quina burrera), pues si, pero en una prova de llarga distància es te que desdijunar unes 3 hores abans de la prova i a les 7:00 del mati escomença la prova i que jo trobe que finalitzare per alla les 8:00 de la nit (si, si, 13 hores).

Espere fer la natació (3800 metres) entre 1:15 h i 1:20 h, la bicicleta (180 quilòmetres) entre 6:00 h i 6:30 h i la cursa a peu (42 quilòmetres) es tota una incògnita, pero jo voldria fer-la en unes 4:00 h. Torne a repetir, ESPERE FER.

Se que es una de les proves esportives físiques, si no la mes dura, de les mes dures mundialment, pero tambe es mentalment molt dura, es una prova on tastes els teus limits fisics i mentals, de moment encara no he arribat mai al meu tope en sufriment i dolor, no es podeu imaginar de on pot arribar el cos humà en soportar el dolor i sufriment. Jo mentalment se que no defraudaré, per experiencies anteriors (no tan dures com un Ironman, pero proves de 9 hores i 7 hores) on vaig soportar com un autèntic jabato el dolor, cansansi i sufriment. Per l'altra banda on es tota una incògnita i no pots controlar com rotura de material, lesió o accident ho pot tirar tot per el terra, pero sigam positius això es un porcentaje molt baix.

Aixi que com posa en el nick El peix ja esta tot venut, ara vaig a disfrutar de la prova, com deien els companys del Club Triatló Algemesí, quant estiga a les 7 del mati en el llac per donar eixida, tinc que pensar:

Vaig a disfrutar, no m'acasa ningú, no m'espera ningú a dinar, es pasar el dia, disfruta del paisatje i de la resta de participants, en donaran de menjar i beure, sere el rei del dia i espere ser un FINISHER.

IRONMAN KLAGENFURT AUSTRIA 13 DE JULIOL DE 2008 7:00 AM. (aquesta data no me s'oblidarà mai)

GALA DE L'ESPORT 2008. El millor regal per anar a Austria.

Per el meu caràcter, el meu cap no te que parar mai, sempre te que estar maquinant, creant o fent qualsevol cosa menys parar a descansar, per això, sempre estic en tots els fregaos, però també a la vegada, sense àmim de protagonisme, perqué també m'agrada pasar per la vida de puntelletes, sempre ha sigut així i sempre ho serà. Peró a ningú li amarga un dolç, i lo del divendres, per mi, va ser molt emocionant, vos ho dic de tot cor, es la xicoteta gran palmadeta a l'esquena que de volta en quant necesitem, per pensar en que fem algo de profit per a alguns en la vida i estar orgullos amb tu mateix, que lo que faig, encara que de vegades m'equivoque, li afecta a la vida dels teus companys (sempre per a be es clar), els fas disfrutar de lo que els agrada (el Triatló i l'amistat) i els facilites les coses, encara que siga a base de sacrifici teu. En si, mires la placa que en varen donar i la veus com algo insignificant, un tros de fusta lacada amb una placa de bronze, pero quant en la placa veus el teu nom impres, no es podeu imaginar el transfons i lo que representa per a mi, m'emocione a cada vegada de vore-la i tot lo que ha portat en el passat de sacrifici i lo que comportarà per al futur, com, traure el pit ben orgullos en l'entrada en meta en Austria el proper diumenge 13 de Juliol i que es vega ben vist el nom del club al que perteneixc.

Per això, les sensacions del divendres a la nit en la Gala de l'Esport 2008 no tenen preu i menys quant es trata de emocions que son impagables. Gràcies per el premi, amics i companys del CLUB TRIATLÓ OLIVA.

Setmana de la setmana. (Mencions especials)

En la última entrada vaig posar que tancava el blog, i pensant un poc, crec que es algo injust el tancar el blog sense fer unes mencions, alguna de elles molt especials. Aniran de menys especials a més. La primera com no al club per els anims i per la el nombrament com a millor esportista del Club per a la Gala de l'esport 2008, moltes gràcies, la segona, per als meus companys de viatge a a Austria i amics, Toni i Domingo (de lo milloret per anar per ahi), la veritat, es un plaer anar amb ells, la següent per als meus pares, per la il.lusió que han posat en mi per a aquesta prova (tinc uns pares exemplars), la última es per als meus, les meues 2 petites perles i per a la meua dona que s'han portat durant el llarg entrenament del Ironman com lo que som, una familia, sacrificant-se els uns per als altres (matricula d'honor per a ells). Pero, hi ha una persona a la que no se quina menció col.locar-li, perque encuadrar-la en els pares o en els meus seria injust per a ells, i supose que ell ho entendrà que seria massa equiparació, pero li falta molt pero que molt poquet per a que l'aprecie com un dels meus i no tinc vergonya de diro, es el meu amic Camilo, es casi com el germà que no he tingut. Camilo!, sense deixar-me als de la meua sang, si trionfe en Austria (que no dubtes i tu en coneixes i en deixaré fins el meu últim alé per conseguir-ho) eixe trionf anira dedicat a TU, perque teu mereixes, perque eres de molt bona pasta i per a que en recordes els 300 i pico dies que el quedarán per realitzar també el teu somni, que el realitzaras, jo tampoc ho dubte. "Roadtolanzarote2009".

I CAN, YOU CAN CAMILO

19, 20, 21, 22, 23 i 24ª Setmana. (S'acaba).

Com que la veritat, no estic cumplint gens pero gens el entrene, finalitze ja el blog. Estic agobiat, estic a punt de fer crack, mentalment no done a basto, i en lo perillos que es aixo per a un Ironman, la feina (que es molt important per a mi, i la que dona de menjar als meus), no es compatible amb aquesta prova i menys compatible havent agafat compromisos de fora feina que no tenia el perque agarrar, pero vaig donar la meua paraula i la cumplire encara que segur rebentare mentalment, igual que en el Ironman ho donare tot, que no es molt lo que tinc, pero a dia de hui es tota una incognita la participació en Austria. Si nens estic cansat, si, no puc portar-ho tot a la volta, despres de Austria fare lo que podré, i arribare fins el 21 de setembre, pero després es tota una incognita, a nivell esportiu (esport, esport continuare fent-ne, això si, i alguna competició de alt nivell internacional, també ne faré junt a Camilo que mos ho devem), pero, lo que si no es una incognita es que a partir del 21 de setembre penje completament les botes en lo que es refereix a l'organització de qualsevol cosa, me cansat. Fora un altra persona i sabent que el objectiu de 2008 era Austria, em miraria el melic egoistament i no menejaria ni un pel per ningú, i que ni ha que ho fa (el mirarse el seu melic), pero be, jo ho he triat i el màxim responsable soc jo, aixi que en perdonareu pero a partir del 21 de setembre vaig a mirarme un poc el melic i tambe el melic dels meus fills que ja no se ni de quin color i tamany es.

18 ª Setmana. (Setmana dureta)

Com diu el títol, la setmana es preveia dureta, una per la tornada al 100% al entrene despres de les dues lesions i l'altra per el volumen de colp que tenia que fer. Aquesta setmana no ma deixat cap entrene, tot per el aire. La conclusio no pot ser mes positiva, a destacar la eixida que vaig fer dissabte com a test en la bici, soletes, plovent, provant el mono de triatló i tambe provant la periodicidat del menjar i la beguda. Si senyor el dissabte vaig fer 161 km de bici sense parar i 40 minuts de cursa a continuació amb unes sensacions molt bones. El diumenge el tio Toni i jo varem gaudir de una mar espectacular, neta i molt en calma, al final varem fer 2800 metres. La setmana que ve es de recuperació i les dues següents son les mes dures de totes les 24 setmanes, a partir de ahi ja anem cap a baix asimilant tot el entrene.

Resum setmanal: 6800 metres de natació, 194 km de bici i 23 km de cursa. Un total de 12 hores de entrene i 6741 kcal.

17ª Setmana. Algo mes de optimisme.

Pareix que les coses van per bon cami, aquesta setmana encara que ha sigut la setmana per tornar a començar amb la rutina del entrene, les dues lesions trobe que son ja una anècdota. En quant la del manguito rotador tinc molesties pero puc fer 2000 metres de un tiro sense problemes i el genoll he provat corrent i la sorpresa del dissabte que vaig fer 135 km despres de 3 setmanes en blanc i el genoll es va portar com un home.

Ahhhh, que ganes tenia de la rutina del entrene, estava casi desesperat i tant sols mos queden 49 dies per a la prova, com pasen els dies.

Resum setmanal: 5250 metres de natacio, ciclisme 152 quilòmetres i 12.5 quilómetres a peu. 9 hores de entrene i 5625 kcal.

15ª i 16ª Setmana, en blanc

Aquestes setmanes han estat en blanc. De fisio al osteopata i del osteopata al masajista. Espere que vajen les coses be.

14ª Setmana (no van les coses be)

Com diu el encapsalament, no van les coses be. Vaig eixir el dimarts i dimecres amb la bici i no va haver cap problema, o es que tambe eren distàncies curtes. El dijous vaig eixir a correr i es veu que es va resentir la cosa perque el dissabte tot il.lusionat per si la lesió ja havia remes en vaig trobar en que vaig tindre que fer 30 quilòmetres pedalejant amb una cama nomes. Tindre que parar de nou dues setmanes, en lo que comporta això perque queden 2 mesos per a la prova, el temps es tira damunt i no se per on pegar. Estic a base de gel i antiflamatoris que no en fan gens de gracia i vaig a posar la tija de la bici anterior per si la nova tija adelantada fora la causa del mal de genoll que arrastre inclus estant sentat, ojala. No estic desesperat, pero ja no estic tranquil.

12ª i 13ª Setmana (Desarollo)

Nefastes setmanes, el disabte 19 d'abril me se varen posar els güebs a la gola, anant cap a Pego notava moltes molesties en el muscul peroneo de la cama esquerra i tenia molta por de que fora una lesió mes greu que m'obligara a parar completament. No vaig fer res fins el dijous 24 d'abril que vaig eixir a provar no donant molts bons resultats, les molesties continuaven inclus parant una setmana, ahi ja m'entrava el canguelo. Vaig decidir posar-me en mans de fisio per no agreujar la cosa i recuperar-se lo mes prompte possible. El dilluns de la setmana 14 escomençarem una altra vegada. Espere estar millor despres de les sesions de Fisio, acupuntura, masatges i antiinflamatoris.

11ª Setmana (Recuperació)

Aquesta setmana era de recuperació i un poc irregular en lo que respecta al entrene per culpa de la feina. Lo mes destacable va ser la eixida el dissabte en la bici, 140 km, anar al port de Valencia i tornar, molt bones sensacions amb una mitja prou bona 29 km/h.

Resum setmanal: 5000 m de natció, 170 km de bici, 11 km de cursa a peu i 7636 kcal.

10ª Setmana (Desarrollo)

No res porta el diari, a les hores que escric aquestes línies, estic mes mort que una xinxe. Ha estat una setmana dureta, per a anar fent boca. He estrenat la tija del silli adelantada, una pasada, es un goig de lo comodo que vas dalt la bici. El unic inconvenient de la posició adelantada, es que jo estava acostumat a pujar els ports fent força de rinyons i ara en tinc que acostumar a pedalejar de pistó. La próxima semana hablaremos de gobierno.

Resum setmanal: 7000 m de natació, 231 km de bici, 29,7 km de carrera i 60' de gimnàs. Total 15:22 h de ejercici i 9176 kcal.

9ª Setmana (Recuperació)

Aquesta setmana de recuperació venia de perla per tornar a agafar el ritme de entrenament, després de fer prou el gos en les setmanes de Falles i Setmana Santa, i així afrontar la setmana 10 que escomença ja a picar. La próxima semana hablaremos del Gobierno.

Resum setmanal: 6000 de natació, 108 km de bici, 17,2 km de carrera i 30' de gimnàs. Total 8:39 h de ejercici i 4936 Kcal.

7ª i 8ª Setmana (Desbarajuste Total)

Aquestes setmanes han segut de desbarajuste total. La setmana 7, perque no estava al 100 % de salud i la setmana 8 no era bona per a la salud. Açò de pasqua es un trenca ritmes i un aumenta pes de collons (3 kilos mes). No he pogut fer res de res, nomes que per obligació fer de pare. Espere tornar a la normalitat en poc temps perque tant sols queden que 110 dies per a la cita.

6ª Setmana (Recuperació)

Aquesta setmana tanque el primer cicle de 6 setmanes de un total de 4 cicles. Era setmana de recuperació sense molta canya, però, no ha estat una setmana molt bona en quant als entrenes. No se si degut a el temps (mes fred), o que no he asimilat be les setmanes anteriors, pero en trobe cansat i sobre tot els genolls un poc esgotats. Supose que en quant el solet i les temperatures siguen un poc mes elevades i regulars, el cos ho agrairà. Aques primer cicle era per acostumar al cos un altra volta a la disciplina de entrenar, a partir d'ara escomença la dura batalla, el segon cicle es tot aerobic, molta tirada llarga, espere viure per a contar-ho. La semana que viene hablaremos del Gobierno.

Resum setmanal: 6300 metres natació, 123 km de bicicleta, 30 km de carrera, 65 minuts de gimnàs i 6480 kcal.

5ª Setmana (Desarrollo/Tests)

Tests de que?. Es que no hi ha prou matraca. El llibre del dimoni este es farà amb la meua pelleta. Pues la veritat es que tests no he fet perque ho trobe una xorrada i més en mi que tant sols vaig a acabar la prova en bones condicions (això de bones condicions es un dir, en que no arrastre les cames prou), pero estic portant-ho molt bé i més perque el meu amic Camilo que encara que no sabem si vindrà encara, aquesta setmana ha dit una frase màgica, "estic millor", ahhh eixe millor en sap a gloria, el nostre amic cami va per bon camí, jaja. Bueno señores, a la semana que viene hablaremos del gobierno (ostres i tant, del nou,jajaja).

Resum setmanal: 7800 metres natació, 138 kilòmetres de Bici, 34,8 kilòmetres de Carrera a peu, 45 minuts de gimnas i 7876 kilocalories gastades.

4ª Setmana (Tests)

No ha sigut una setmana molt agraciada en quant a el bon temps i aixo ha influit un poc en els entrenes al exterior, però be, parat lo que es diu parat no he estat encara he pogut fer la goteta diaria. Molt poqueta natació perque en la segona sesió de la setmana (dimecres), la senyora socorrista de la piscina en va traure de les casilles i als 1500 la vaig enviar a fer la ..... (estic plantejant-me anar a Pego), bici algo i correr encara que banyant-me he fet lo que hi havia marcat. Bo, la proxima semana hablaremos del Gobierno.

Resum semanal: Natació 4300 metres, Bicicleta 134 km, Correr 28.3 km, 45 minuts de gimnas i un total de 5914 kcal.

3ª Setmana (Recuperació)

Aquesta setmana era després de dues setmanes un poc fortetes per a la introducció al entrene ironman, setmana de recuperació. Bonisim!, ha vingut de perles, el cos ho ha agrait. Aquestes setmanes de recuperació son prou asídues, cada 3-4 setmanes hi ha una, igual que casi sempre hi ha un dia de descans que sol caure el divendres, he dit casi sempre, perque mes endavant això del dia lliure es un mera anècdota. Bo ja ne tenim un altra al pap. La proxima semana hablaremos del Gobierno.

Dades de la setmana (mol poquet): 5500 m de natació, 91 km bici, 13 km de carrera i Gimnas.

2ª Setmana (Desarrollo)

Fent el tonto ja tinc dues setmanes. Lo que es el entrene en si es algo dur, pero, per les hores, psicològicament es infernal, no tens temps practicament per a cag....r, parlant malament. T'alçes de bon mati ja arreant-li, a la feina, a mig dia altra volta arrear-li i a la feina una altra vegada. Aço es una aficció per a rics o funcionaris. Si pase el tràmit del agobio del horari i del agobio de vore a la familia, tant sols que 2 hores al dia ( de 8 a 10 de la nit), que voleu que vos diga açò esta fet. Dema escomençaré la 3ª, mare meua com pasa, aço va masa de presa. El próximo Domingo hablaremos del Gobierno.

Dades setmana: 8200 m (natació), 173 km (bici), 31 km (Carrera), Gimnas iEstiraments.
En total 13:33 de ejercicis i 6700 calories.

No tot es un cami de Roses

Com tot no te que ser un cami de roses, el meu company i amic Camilo diu adeu a l'aventura del Ironman. Pareix ser que la lesió de genoll segons el especialista es per a prou temps. Es un colp molt dur per a la resta, pero, indudablement es encara molt mes dur per a ell per la il.lusió que havia posat en aquesta prova. Ho senc molt per ell, encara que jo pense que sempre queda algun filet de esperança de ultima hora, pero esta molt dificil. Anim Camilo en tens al teu costat.

1ª Setmana (Desarrollo)

Be, com a setmana primera ha estat be, un bon aperitiu de entrada. La natació, com que no soc una anguila nadand, pues la veritat es que per a fer 3000 o 3500 es fa prou etern, pero estic agafant-li gustet a l'aigua enguany. En quant a la bici aquesta setmana no hi havia molt, 70 minutets de rodillo, que amb un video de algun concert o de una cursa esta fet, el dissabte 3 hores de fort aire que en Tavernes casi en va tombar de la bici i el diumenge com que no m'agradava el panorama per la carretera de Pego i tenia que fer tant sols 60 minutets, vaig tirar per baix (a la plaja santana i tornar). La carrera a peu sense problemes, tant sols el diumenge uns 20 minuts al inici amb les cames algo pesadetes. Tambe vaig escomeçar amb el gimnas, que tan sols vaig llepar les peses a penes el dijous i el divendres no podia ni tosir. Au amics fins el proper dia, que hablaremos del Gobierno.

Dades Setmana: 12 ejercicis, 7800 m natació, 124 km de bici, 23 km de carrera.

El inici

Dia 28-1-08:

Avui escomença justet per cumplir 6 mesos d'entrene la primera de les 24 setmanes d'entrene fins al 13 de Juliol de 2008 dia de la prova. Com el Hotel i els billets d'avió ja els tenim a la saca, ara mos toca sentrar-mos en el entrene.

Planing de la primera setmana:
Dilluns: 3000 natacio.
Dimarts: 70 bici (rodillo) + 20 de carrera.
Dimecres: 3500 natacio + 90' de bici
Dijous: 2500 natacio + 60' carrera + gimnas
Divendres: Lliure
Dissabte: 3 h bici + 30-45' carrera.
Diumenge: 1 h bici + 70'-90' de carrera.

Al final de la setmana contare anecdotes i com va el entrene.

Ahhhhhhhhhhhhgggggggggg

Per fí, ja tenim allojament. Mos ha costat deu i ajuda, hem pagat la novatada. La gent que participa en Ironmans, primer lloga el allojament i després s'inscriu al Triatló. Nosaltres no, al contrari de tots i francament, no les teniem totes. Pero ja está, el segon pas ja el hem donat. Ara a partir de Gener, a pasar el dia fent esport com uns bojos.

Inscripció per a Austria

El primer pas ja l'hem donat, els 5 maleantes del esquadron de la muerte ja estem inscrits en el Ironman d'Austria 2008. A les 5:42 hores del mati he fet les inscripcions amb els ulls plens de llaganyes pero amb una il.lusió brutal. La inscripció pica un poc a la butxaca (371€), pero despres mos picara mes el cul de tantes hores dalt la bicicleta. Ja no hi ha tornada a enrrere, ja esta fet. Si pare a pensar un poc, te que ser un any de viviencies molt variades, moltes hores de sufriment fisic i mental (el no poder disfrutar de la familia al 100%), alegries de que tot vaja com toque anar, etc... I despres com no acabar la carrera i ser si tot va be els primers Ironmans d'oliva.

Data prova 2008

Ja tenim la data de la prova, serà el 13 de juliol de 2008 i les inscripcions s'obrin el proper 9 de juliol de 2007. Ara si que ja no hi ha excusa, a escomençar a fer el planning d'entrenaments. Au cacaus.

Bo, xiquets aço es un diari d'abord que fa la seva inauguració avui per als que farem la animalada de la nostra vida (supose que ne farem de mes grosses), que pugam deixar les nostres vivències del dia a dia i que la resta de membres del Club s'els faça la boca aigua llegint-les (xintxa rabinya, ale, ale!).