Crònica Ironman Austria 2008 - Objectiu cumplit.

Eixirem el dijous 10 cap a les 4:30 del matí desde Oliva per anar a l'aeroport de Valencia amb les ganes e il.lusió que comporta el inici d'un viatje. Com toca, varem facturar totes les maletes en temps per estar tranquils, pero de tranquils res, el primer susto el done jo, tire a pagar un suc de taronja i la cartera que no la trobava, mire a tots el acompanyants i tenien mes cara de susto que jo, tu la trobes?, jo tampoc, aggg, no pot ser que estiga a Oliva, al final, en un sobre fons de la motxilla, la trobe, tots a respirar. Prenem el vol cap a Madrid a les 6:45 i arriben aproximadament a les 7:40. La T-4 es inmensa, d'una punta a l'altra varem tardar cuasi 15 minuts per buscar la porta d'embarc K-6. A les 9:00 posem rumb fins a Munich, i en dues horetes, estem plantats alli, segon susto, el aterrisatje no va ser lo fi que alguns desitjavem, pero be ara ja estem tocant terra. En el aeroport de Munich pareixem els espanyols, liliputiesens, al primer WC que trobem els urinaris estaven a l'altura del melic i el primer policia que trobem mediria uns 2:05 (com per a dir-li bon dia). Anem cap a l'oficina de Avis i lloguem una monovolumen Mercedes que pegava un esclafit per fer la distància Munich-Klagenfurt, sobre uns 320 quilòmetres, de volta en quant al tio Toni li agarraven ataquets i es posava a animar a la penya. Aparem a dinar a mitat camí, i ve la primera depuració del cos (menjar pasta, aigua mineral, fruita...) i una mie....., el tio Toni i Jo mos arreem un plat de saltxitxes frankfurts que eren com la meua cama de groses, ja anem embrutant-mos. La arribada a Klagenfurt es sobre les 6, dutxadeta i cap al poble a sopar i fer-mos 2 PITXEREN-BIEREN (d'açí endavant seria la paraula mes pronunciada per Toni i Jo). El divendres era dia de replegada de dorsals, visites a la Expo-Triatló (per cert, espectacular, el material de triatló, lo milloret, pero com no hi ha un duro, mos quedem en la bava caent-mos). Mos posen la pulsera acreditativa i ja ve el primer escalorfred d'emoció, ja estem marcats, ja som uns pre-ironmans. No es podeu imaginar la festa que es monta al voltant d'un Ironman, es espectacular, eres el rei de la festa. El dinar del divendres va ser en un lloc de primera a la vora del llac, fent-mos mes pitxeren-bieren i després prenent el bany en el llac per tastar-lo. Per la vesprada la Pasta-Party, si encara no haviem dijerit el dinar ja estavem cara el plat, a les 6 de la vesprada era la pasta party, 2800 participants mes els seus acompanyants, una locura. El dissabte era dia de tranquilitat, eixideta de 15 minuts de correr i despres 28 km de bici per tastar el recorregut i ennerviar un poc les cames, ja esta tot control.lat, per la vesprada facturació de les bicis i dels BAG-BIKE i BAG-RUN, (la mare que va 2800 bicicletes totes juntetes!) pareixia el aparcament de Carrefour . A les 9:30 els tres PreIronmans sen van al llitet, jo no pegue ull en tota la nit, (guay) perque a les 3:50 toca diana. Diumenge, el dia D, sense pegar ull al desdijuny a les 4:30 del matí, a fartar com un loco, cererals, sucs, croissants, tostades en mermelada..... A les 5:00 un bus pasa a per nosaltres (tot un luxe), i mos deixa a la porteta de boxes (per a que no mos cansem), utima revisada del material i posada del traje de neopré. Cap a les 6:30 mos envien ja al llac per a estar preparats. Entre la gent de fora hi ha un bullici de pitos, bocines... pero entre els participants hi ha un silenci que esgarrifa. Mire al meu voltat i vec gent de totes les nacionalitats del mon, un matrimoni de jubilats, que qui sap si es una promesa que varen fer el de participar una volta en la vida en un Ironman juntets, també vec al meu company Domingo caent-li les llàgimes de l'emoció de vore en quin espectacul estava clavat. A les 7:00 en punt donen l'eixida, de lo mes traquila, sense preses, els 3800 metres els faig molt a gust, com mai en la vida , sempre amb molta companyia, al final 2400 ànimes pegant braçades i tu en mig de la voràgine. Al cap de 1h:21' toque terra, estic a salvo, i sense problemes musculars ni articulars, perfecte. La primera transició la faig de lo mes tranquil, sobre uns 10 minuts, ben sequet, ben untaet de vaselina, perque la proveso es molt llarga. Agarre la meua bici i a pasar el dia,  a partir de ara vindria el calvari. Com ho tenia previst no escomençaria a menjar fins el quilòmetre 10 de bici, pero, abans de la natació havia fet una cosa que no es deu fer mai davant en una competició, FER EXPERIMENTS. Per no tindre problemes estomacals durant tota la prova en vaig prendre un protector d'estomac i un Fortasec (tallador de la diarrea). Com contava abans en el quilòmetre 10 en menje la primera mitja barreta energètica i per culpa del Fortasec escomença el gran dolor abdominal que no s'acabaria fins la finalització de la prova. No podia menjar res i lo que es mes greu, tampoc podia beure, (aixó en un triatló de llarga distància es sentència de mort). Com fora i amb molt fort dolor abdominal vaig poder menjar 3 barretes i 1/2 litre d'isotònica de les 6 barretes que tenia que menjar en la bici i 2 litres d'isotònica. Així i tot la primera volta de 90 km la faig a una mitja de 30km/h, molt be, pero, com diuen per ahí, damunt de puta apalea, en el quilòmetre 140, mos agarra una tormenta de pluja i llamps que no podiem pasar de 15 km/h i no mos deixaria fins el quilòmetre 180 i que al final tancaria el crono de la bici en 6h:46'. Baixe de la bicicleta encara amb forts dolors i en la transició en pose les sabatilles, la gorra i pase per baix la pancarta que posa RUN 42,195 Km, mare meua, els primers quilòmetres amb l'eufòria van caent, pero el no menjar i beure va fent mella en el meu cos i ja escomençe a tindre sensacions rares a partir del quilòmetre 21, molta son, com ausent i marejat. Decideixc amb molta força de voluntat beure cocacola i mig platan i rebentant de dolor continue. A partir d'açi ja correria 3 km i caminaria uns altres 3, així fins al 36 que vaig pensar, porte tota la puta carrera el dolor, no sen va, pues com no sen va, Joan Carles rebenta fins el final i no vullc voret caminar ningun quilòmetre més, i aixi va ser, a partir del 36, i patint lo que no esta escrit amb un bon ritme per ser després de 13 hores de competició, vaig arribar al 40 i per el meu cap va pasar la frase, açò no te s'escapa!, queden 2 per a la glòria. Anava adelantant corredors per buscar un lloc prou ample i axí disfrutar de l'arribada i que en la foto de Finisher estaguera jo soles. La ùltima curva va ser espectacular, donant la ma a tota la gent, als xiquets, fent el avionet de part a part del carril per anar saludant a la gent i arribar a l'arc de meta despres de 5h:18' de marató i posar-me a botar com si no haguera estat les 13h:42:19'' competint i patint. El temps no era el que mes o menys havia calculat, pero en aquestes proves el temps no conta, si no la medalla de Finisher i aquesta ja la tinc. La abraçada al final amb els familiars i companys d'aventura no tenen preu, encara m'emocione de la besada de Toni i la abraçada de Domingo i els tres amb la medalla al coll. Despres en gelat, reflexionant, em quede en les vegades que mon pare de xiquet em deia, senyor aquest xiquet que dur te el cap, es molt cabut, i tenia rao, eixa cabuderia es la que m'ha fet acabar el Ironman d'Austria 2008. Soc un Cap de Ferro. Perdoneu lo extens que he sigut pero, aquesta experiència no es poden escriure en 2 linies. Gracies Pare, Mare, Xaro, Merce, Xelo, Domingo i Toni presents en Austria i Camilo i Marta presents en el meu cap i cor, mos veiem en el pròxim IRONMAN ?.......